Josep Maria Espinàs

Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de marzo de 1927) es un polifacético escritor y periodista español en lengua catalana, además fue pionero como cantautor en el movimiento de la Nova Cançó.

Josep Maria Espinàs
Información personal
Nacimiento 7 de marzo de 1927 (95 años)
Barcelona
Nacionalidad Española
Educación
Educado en
Información profesional
Ocupación Escritor y periodista en lengua catalana
Años activo 1954-presente
Movimiento promotor de la Nova Cançó
Miembro de

Trayectoria literaria

Licenciado en Derecho por la Universidad de Barcelona en 1949, ejerció de abogado hasta 1955. Josep Maria Espinàs cuenta con una amplia obra que abarca géneros tan dispares como la novela, el ensayo, la crónica de viajes, las memorias o los libros de reportaje. Escritor en lengua catalana principalmente, también ha sido traductor, narrador, profesor y publicista. Es también el autor junto a Jaume Picas, de la letra del Himno del Fútbol Club Barcelona, con música de Manuel Valls i Gorina.

Es conocido por su faceta de articulista periodístico. Escribe un artículo diario desde 1976 en el diario Avui y, desde 1999, en El Periódico de Catalunya. Tiene obra traducida al alemán, inglés, euskera, castellano, francés, italiano, japonés, neerlandés, portugués y checo. Desde 1990 publica sus obras en la editorial Edicions La Campana, de la que es cofundador junto a Isabel Martí. En esta editorial están incluidos la serie de libros "A peu per" (A pie por) diferentes comarcas catalanas y del resto de España como Galicia o Castilla, en la que refleja sus vivencias en sus viajes a pie por los diferentes escenarios naturales y sus gentes con una apertura a los caracteres tanto paisajísticos como humanos que enlazan muy bien con la humanidad del autor.

Nova Cançó

A finales de la década de 1960 Espinàs fue uno de los fundadores de Els Setze Jutges, grupo que inició el movimiento de la Nova Cançó. Espinàs fue uno de los cantautores de mayor interés de los primeros tiempos de la "cançó", con gran influencia de los grandes de la chanson francesa, fue precisamente el introductor y popularizador de la obra de Georges Brassens en catalán, el primer disco de "Els Setze Jutges" fue Espinàs canta Brassens. Participó activamente en las tareas de divulgación de la canción catalana, cantando por toda Cataluña durante casi diez años.[1]

Sus canciones tenían un aire marcado por un carácter poético de cotidianidad que definían sus letras, algunos de sus discos tuvieron gran éxito popular y ganó el primer Gran Premi del Disc Català en 1963. Tomó parte en la creación y organización de la editora discográfica Concèntric, así como del local de música en directo La Cova del Drac de Barcelona, donde actuaba como presentador y cantautor. Importante es también su labor como adaptador de canciones de otras lenguas al catalán, especialmente del francés, popularizadas por ejemplo por Guillermina Motta, Mercè Madolell y Els Xipis, entre otros. También se ocupó de la crítica de canción catalana en la revista Destino. En 2007 fue galardonado con la Medalla de Honor del Parlamento de Cataluña en reconocimiento por su labor realizada para "Els Setze Jutges".[2]

Premios y reconocimientos [3]

Obra escrita [8]

Narrativa breve

  • Vestir-se per morir. Barcelona: Albertí, 1958.
  • Variétés. Barcelona: Selecta, 1959.
  • Els joves i els altres. Barcelona: Albertí, 1960.
  • Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968.
  • Guía de ciutadans anònims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993.
  • Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana, 1997.

Novela

  • Com ganivets o flames. Barcelona: Selecta, 1954.
  • Dotze bumerangs. Barcelona: Albertí, 1954.
  • El gandul. Barcelona: Selecta, 1955.
  • Tots som iguals. Barcelona: Aymà, 1956.
  • La trampa. Barcelona: Albertí, 1956.
  • L´home de la guitarra. Barcelona: Albertí, 1957.
  • Combat de nit. Barcelona: Aymà, 1959.
  • L´últim replà. Barcelona: Club Editor, 1962.
  • La collita del diable. Barcelona: Alfaguara, 1968.
  • Vermell i passa. Barcelona: La Campana, 1992.

Prosa no de ficción

  • Petit observatori. Barcelona: Pòrtic, 1971.
  • La gent tal com és. Barcelona: Selecta, 1971.
  • Visions de Cadaqués. Barcelona: Grup 33, 1978.
  • Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981.
  • El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986. Son veinte cartas escritas a su hija Olga, con síndrome de Down, fallecida el 7 de febrero de 2019.[9]
  • Inventari de jubilacions. Barcelona: La Campana, 1992.
  • L'ecologisme és un egoisme. Barcelona: La Campana, 1993.
  • Entre els lectors i jo. Barcelona: La Campana, 2012.

Prosa no de ficción (Viajes)

  • Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000.
  • Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.
  • Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana, 2000.
  • A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989.
  • A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990.
  • A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991.
  • A peu pels camins de cendra. Barcelona: La Campana, 1994.
  • A peu per l'Alcalatén. Barcelona: La Campana, 1996.
  • A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996.
  • A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998.
  • A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999.
  • A peu pel País Basc. Barcelona: La Campana, 2000.
  • A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.
  • A peu per Mallorca sense veure el mar. Barcelona: La Campana, 2005.
  • A peu per Aragó. El Somontano. Barcelona: La Campana, 2006.
  • A peu per l'Alt Camp. Barcelona: La Campana, 2007.
  • A peu per Múrcia. Barcelona: La Campana, 2009.

Prosa no de ficción (Periodismo literario)

  • A la vora de l'Avui (6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.
  • Una vida articulada. Barcelona: Edicions La Campana, 2013.

Prosa no de ficción (Memorias)

  • El nen de la plaça Ballot. Barcelona: La Campana, 1988.
  • Relacions Particulars. Barcelona: La Campana, 2007.
  • El meu ofici. Barcelona. La Campana, 2008.

Prosa no de ficción (Retratos literarios y entrevistas)

  • Josep M. de Sagarra. Barcelona: Alcides, 1962.
  • Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.
  • Lluís Llach. Història de les seves cançons explicada a Josep Maria Espinàs: La Campana, 1986.

Otras obras

  • Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961.
  • Barcelona, blanc i negre (con Xavier Miserachs). Barcelona: Aymà, 1964.
  • Això també és Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965.
  • Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988.
  • Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.
  • Les 26 cançons infantils. Barcelona: La Campana, 2010. Junto a Francesc Burrull con prólogo de Lluís Llach. Incluye grabación en CD con las 26 canciones infantiles editadas en cuatro discos de 1967 a 1970.

Teatro

Obra escrita en castellano

  • Guía del Pirineo de Lérida, 1958 [Prosa no de ficción: viajes].
  • Guía de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [Prosa no de ficción: viajes].
  • Pi de la Serra, Oviedo: Ed. Júcar, 1974 [Prosa no de ficción].

Discografía [10]

  • Espinàs canta Brassens (Josep Maria Espinàs) [1962]
  • Cançons tradicionals catalanes (Josep Maria Espinàs) [1962]
  • Espinàs canta les seves cançons (Josep Maria Espinàs) [1963]
  • Nadal a casa (Josep Maria Espinàs - Maria Cinta) [1963]
  • Tu no estàs sol (Josep Maria Espinàs) [1963]
  • Josep Maria Espinàs i orquestra (Josep Maria Espinàs) [1964]
  • Els planificadors (Josep Maria Espinàs) [1965]
  • Els noctàmbuls (Josep Maria Espinàs) [1966]

Referencias

  1. Garcia-Soler, Jordi. La Nova Cançó. Edicions 62, 1976.
  2. Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Catalá. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5
  3. Escriptors.cat - Premios
  4. La Setmana - Premi Trajectòria
  5. El País - Josep Maria Espinàs recibe el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
  6. Vilaweb - Espinàs recibe el premio Oficio de Periodista
  7. El Periódico - Medalla de Oro de la Generalitat
  8. Asociación de Escritores en Lengua Catalana - Obra Escrita de Josep Maria Espinàs
  9. Camps, Magí (7 de febrero de 2019). «Olga era tu nombre». La Vanguardia (Barcelona). Consultado el 7 de febrero de 2019.
  10. Cancioneros - Discografía de Josep Maria Espinàs en Els Setze Jutges

Enlaces externos

  • Página dedicada a Josep M. Espinàs en la "Associació d'Escriptors en Llengua Catalana", en catalán, castellano e inglés.
  • Josep Maria Espinàs en lletrA, el espacio de literatura catalana de la Universidad Abterta de Cataluña, en castellano.
  • Breve biografía en ub.edu Archivado el 5 de junio de 2010 en Wayback Machine. (en catalán).
  • Canciones compuestas por Josep Maria Espinàs
  • Abrams, D. Sam: "Lector-escriptor-lector", El Punt-Avui. Cultura (Barcelona), 8 de marzo de 2012, p. 12.
  • Alegret, Joan: "La collita del diable", revista Serra d'Or (Barcelona), núm. 109, octubre de 1968.
  • Bou, Enric: "Badoquejar", diari El País, suplement Quadern (Barcelona), 29 de marzo de 1990.
  • Calaforra, Guillem: "Per una autòpsia del (neo)realisme", revista L'espill (València), núm. 14, octubre de 2003, p. 165-170.
  • Coca, Jordi: "Josep M. Espinàs, civilitzat tanmateix", revista Serra d'Or (Barcelona), núm. 266, novembre de 1981.
  • Cònsul, Isidor: "A peu pel país, l'aventura interior de Josep Maria Espinàs: El sentit comú d'un observador de la realitat, lúcid, subtil i amable", diari Avui, suplement Cultura (Barcelona), 17 de marzo del 1990.
  • Domínguez, Martí: "L'aventura de caminar", revista El Temps (València), núm. 355, 9 de abril de 1991.
  • Faulí, Josep: "Espinàs o la diversitat coincident", revista Serra d'Or (Barcelona), núm. 454, octubre de 1997.
  • Faulí, Josep: "La ficció de cada dia", revista Serra d'Or (Barcelona), núm. 513, septiembre del 2002.
  • Garí, Joan: "Meditacions pedestres", revista Caràcters (València), núm. 16, junio de 2001.
  • Geli, Carles: "Josep M. Espinàs: entrevista", revista Cultura (Barcelona), núm. 18, diciembre de 1990.
  • Gil, Anna M.: "L'home que camina i mira", diari Avui, suplement Cultura (Barcelona), 26 de abril de 2001.
  • Gregori, Carme: "El caminant de la terra: els primers libres de viatges de Josep M. Espinàs", revista Caplletra (València), núm. 28, primavera 2000, p. 121-144.
  • Isern, Joan Josep: "A peu entre olivers i cirerers", diari Avui, suplement Cultura (Barcelona), 8 de mayo de 2003.
  • Llavina, Jordi: "Anàlisi espinasiana", El Punt-Avui. Cultura (Barcelona), 30 de diciembre de 2011, p. 38-39.
  • Marfany, Joan-Lluís: "El realisme històric: la narrativa social de Josep M. Espinàs", dentro de Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, vol. 11, 1988, p. 229-235.
  • Mira, Joan F.: "Inventari de jubilacions", revista El Temps (València), núm. 406, 30 de marzo de 1992.
  • Ortiz, Guadalupe: "Una altra caminada", revista Serra d'Or (Barcelona), núm. 449, mayo de 1997.
  • Pàmies, Sergi: "Espinàs sense adjectius", diari El País, suplement Quadern (Barcelona), núm. 954, novembre de 2001.
  • Pons, Agustí: "L'espinàs, premi d'honor", revista Serra d'Or (Barcelona), núm. 513, septiembre de 2002.
  • Serrasolses, Lluís: "L'escriptura pedestre de Josep M. Espinàs", revista El pou de lletres (Manresa), núm. 4, hivern del 1997.
  • Simbor, Vicent: "Josep M. Espinàs, escriptor compromès", dins Les literatures catalana i francesa: postguerra i 'engagement'. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2000.
  • Skrabec, Simona: "I aleshores l'invisible es fa visible", Ara. Llegim (Barcelona), 23 de noviembre de 2011, p. 38
  • Simbor, Vicent: "El compromís neorealista en la narrativa catalana", dins Realisme i compromís en la narrativa de la postguerra europea. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002, p. 235-293.
  • Triadú, Joan: "A la vora de… l'Avui", revista Serra d'Or (Barcelona), núm. 304, enero de 1985.
  • Trigo, Xulio R.: "L'any d'Espinàs", revista El Temps (València), núm. 273, septiembre de 1989.
  • Vallbona, Rafael: "Camina que caminaràs", diari Avui, suplement Cultura (Barcelona), 2 de marzo de 1991.
Este artículo ha sido escrito por Wikipedia. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.