Bernardí Martorell

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877[1]-ibidem, 1937) fue un arquitecto español, sobrino del también arquitecto Joan Martorell. Titulado en 1902, recibió la influencia de Antoni Gaudí y Lluís Domènech i Montaner. Martorell estuvo a caballo entre el modernismo y el historicismo.

Bernardí Martorell
Información personal
Nacimiento 20 de enero de 1877
Barcelona (España)
Fallecimiento 8 de agosto de 1937 (60 años)
Barcelona (España)
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Arquitecto
Movimiento Modernismo
Cementerio de Olius, de Bernardí Martorell (1916)
Antigua sede de la cooperativa de Cambrils, y actual agrobotiga y museo agrícola (1921)


Sus primeras obras fueron el Colegio de las Teresianas en Vinebre y Can Ferran en Arenys de Mar (1904). Como arquitecto diocesano de Solsona realizó la iglesia de Puigreig (1917), la de Fígols (1919) y la de Mollerusa (1928).

Obras principales[2]

  • Reja, reforma de la fachada y salón de actos con pinturas de Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943) del Seminario Conciliar de Barcelona (1903-1907).
  • Colegio de las Teresianas en Vinebre (1904).
  • Casa Pilar Serrahima en Barcelona (1911).
  • Monasterio de Santa María de Valldonzella en Barcelona (1912-1923).
  • Cementerio de Olius (1916).
  • Hotel Sant Roc en Solsona (1920).
  • Bodega de la Cooperativa de Cambrils (1921).
  • Can Montal en Arenys de Mar (1921).
  • Convento de Santa Teresa en Tarragona (1922).
  • Sanatorio de Torrebonica en Tarrasa (1923).
  • Iglesia de Sant Agustí (Escolapios) de Sabadell (1924-1932).[3]
  • Iglesia y convento del Santísimo Redentor de las Oblatas de Bellesguard en Barcelona, actual sede de la Universidad Abad Oliva CEU (1926).
  • Casa de Joaquim Duran i Barraquer en Sitges (1929).
  • Iglesia parroquial de Navás (1931).

Referencias

  1. www.gaudiallgaudi.com Archivado el 8 de enero de 2011 en Wayback Machine.
  2. «Bernardí Martorell i Puig». Consultado el 8 de marzo de 2013.
  3. Ajuntament de Sabadell. «Església de Sant Agustí» (en catalán). Consultado el 27 de febrero de 2013.

Bibliografía

  • BASSEGODA i NONELL, Joan (2003). «L'arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 17: 31-55.
  • ALBACETE i GASCÓN, Antoni; GÜELL i BARÓ, Margarida (2013). El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (1147–1922). Història i art en un centre d’espiritualitat cistercenca. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 399. ISBN 978-84-9883-569-4.
  • GÜELL i BARÓ, Margarida (2015). "La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l'associacionisme (1789-1906). in Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII. pp. 239-272. ISSN 0211-5425.

Enlaces externos

Este artículo ha sido escrito por Wikipedia. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.