Jesús Mestre Godes

De ascendencia materna valenciana, su segundo apellido tiene origen en Herbés (Puertos de Morella).[1]

Obtuvo el título de perito textil y trabajó de contramaestre en la fábrica de seda artificial Vilà Rubira, en el Putxet. Pasó después a ser adjunto de gerencia en la fábrica de almidón de Can Riba, hasta que se jubiló en 1990. Poco antes ya había escrito algunos libros, y al retirarse se dedicó a la literatura de ensayo y de viajes. Se interesó en el catarismo tras un viaje al Languedoc y ha escrito diversos libros de gran difusión. También se ha interesado por la historia medieval catalana. En 2014 recibió la Medalla de Honor de Barcelona.[2]

• Viatge a Itàlia amb el Tirol de Torna (1987)
• Viatge als Llacs (1989)
• El Comunisme, un cercle clos
• Els Càtars, problema religiós, pretext polític (1994)
• El poder i la dignitat:relat sobre les vides encreuades de Pere III i Bernat de Cabrera (1995), novela
• Viatge al País dels Càtars (1995), guía de viajes
• Els templers: alba i crepuscle dels cavallers (1996)
• El Somni d'Occitània (1996) con Robert Lafont, Josep M. Salrach, Mercè Aventin, Jordi Cerdà Subirachs, Josep Maria Ainaud de Lasarte y Joan Amorós Pla.
• Els Càtars, la vida i la mort dels Bons Homes (1997)
• Els primers cristians: del Divendres Sant (any 30) al Concili de Nicea (any 325) (1997)
• Breu història de Catalunya (1998)
• Jerusalem (1998)
• El compromís de Casp. Un moment decisiu en la història de Catalunya (1999)
• Un nen de Sarrià: memòries d'infància 1931-1936 (2000)
• Viatge al romànic català (2000) con Joan Albert Adell Gisbert
• La Catalunya Nova (2001)
• Contra els càtars: la implacable repressió de l'església (2002)
• Els càtars explicats als meus néts (2004)

• Obres de Jesús Mestre i Godes a dialnet
• Jesús Mestre i Godes al web d'Edicions 62.