El diciembre congelado

El desembre congelat

confús se retira;
abril de flors coronat
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor,
d'una ro, ro, ro,
d'una sa, sa, sa,
d'una ro,
d'una sa,
d'una rosa bella,
fecunda i poncella.

El mes de maig ha florit
sense ser-ho encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara
que per tot el món se sent
de llevant fins a ponent
i que amb dol, dol, dol,
i que amb çu, çu, çu,
i que amb dol,
i que amb çu,
i que amb sa "dolçura"
dóna gran ventura.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa,
mes en una mitja nit
surt el sol que n'és eixit
d'una be, be, be,
d'una lla, lla, lla,
d'una be,
d'una lla,
d'una bella aurora,
que el cel enamora.

Arribaren els tres Reis
amb molta alegria
adorant el rei del cel
en una establia,
oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma,
a la re,
a la Mare pia,

la Verge Maria.

Letra popular.

El desembre congelat

confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro,
d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be, be, be,
d’una lla, lla, lla,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.

El mes de maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa, sa, sa,
tota dul, dul, dul,
tota sa, tota dul,
tota sa dulçura
i olor, amb ventura.

Arribaren els tres reis
amb molta alegria,
adorant el rei del cel
en una establia.
Oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.

Amb contentament i amor
celebrem el dia,
en què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor,
que és la gran, gran, gran
que és la fi, fi, fi
que és la gran, que és la fi,
que és la gran finesa

de nostra pobresa.

Letra popular.[1]

El diciembre congelado

confundido se retira.
Abril, de flores coronado,
todo el mundo admira.
Cuando en un jardín de amor
nace una divina flor:
de una ro, ro, ro,
de una sa, sa, sa,
de una ro, de una sa,
de una rosa hermosa
fecunda y doncella.

El primer padre causó
la noche tenebrosa
que en todo el mundo ofuscó
la vista penosa;
cuando en una medianoche,
brilla el sol que ha salido
de una be, be, be,
de una lla, lla, lla,
de una be, de una lla,
de una bella aurora
que el cielo enamora.

El mes de mayo ha florido,
sin serlo todavía,
un lirio blanco todo pulido
de fragancia rara,
que por todo el mundo se olle,
desde Levante hasta Poniente,
toda la, la, la,
toda dul, dul, dul,
toda la, toda dul,
toda la dulzura
y olor, con ventura.

Llegaron los tres reyes
con mucha alegría,
adorando al rey del cielo,
en un establo.
Ofreciéndole tres regalos,
como son oro, mirra e incienso.
A la Ma, Ma, Ma,
a la dre, dre, dre,
a la Ma, a la dre,
a la Madre pia,
la Virgen María.

Con contento y amor
celebramos el día,
en el cual el divino Señor
nace con alegría.
Si no tenemos más tesoro
ofrezcamosle nuestro corazón,
que es la gran, gran, gran,
que es la fi, fi, fi,
que es la gran, ques es la fi,
que es la gran finura

de nuestra pobreza

Traducción de la letra popular catalana.